Vida
Rebé les primeres lliçons de piano d’Enrique Rodríguez i d’harmonia i contrapunt d’Evaristo García Torres. El 1901 escriví la primera obra per a orquestra, Coplas a nuestro padre Jesús de la Pasión. L’any següent viatjà a Madrid, on el 1905 establí definitivament la seva residència. En aquesta ciutat estudià piano amb J. Tragó i inicià una estreta amistat amb el també compositor andalús Manuel de Falla. El 1906 ingressà a la Schola Cantorum de París, on estudià amb A. Sérieyx i V. d’Indy i fou condeixeble de Falla. Un any després, a la capital francesa, estrenà, tocant el piano i acompanyat per un quartet de corda, Poema de las estaciones i el Quinteto en sol menor, op. 1, per a piano i quartet de corda. El 1908 presentà Sevilla (Suite pintoresca) a Sevilla. Acabà els estudis a la Schola Cantorum el 1913, i l’any següent, de tornada a Madrid, estrenà La procesión del Rocío (1914), una de les seves obres més emblemàtiques. A partir d’aleshores compaginà la composició amb les activitats de pianista i director. Estrenà altres títols remarcables, com l’obra lírica Margot (1914), amb llibret de G. Martínez Sierra, i el poema escènic Navidad (1916), dirigit per ell mateix. El 1916 també presentà Mujeres españolas, una de les obres més rellevants per a piano. El 1918 dirigí l’orquestra dels Ballets Russos de S. de Diaghilev en una gira per l’Estat espanyol. Les seves dues gran obres simfòniques, Sinfonía sevillana i Danzas fantásticas, els títols que han tingut més relleu en el món musical, s’estrenaren el 1920, i l’any següent fou el torn de Sanlúcar de Barrameda, una altra composició per a piano. Entre el 1920 i el 1924 fou maestro concertador del Teatro Real, on el 1923 estrenà l’òpera en un acte Jardín de Oriente, amb text de Martínez Sierra. La seva primera obra per a guitarra, Sevillana, s’estrenà també el 1923. El 1925 escriví dues de les seves pàgines musicals més poètiques, La oración del torero, per a quartet de llaüts, i Canto a Sevilla, per a veu i orquestra. Fou guardonat amb el Premio Nacional de Música el 1926 per Trío, op. 35, per a piano, violí i violoncel. Dos anys després presentà l’obra per a orquestra Ritmos a Barcelona, sota la seva direcció i amb l’Orquestra Pau Casals. Fou nomenat catedràtic de composició del Conservatori de Madrid (1930) i, posteriorment, Comisario General de la Música (1941). Membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando (1939), el 1942 rebé la Gran Creu d’Alfons X el Savi. És autor dels llibres Enciclopedia abreviada de música (1917) i Tratado de composición musical (1946). A més, col·laborà en el Diccionario de la música ilustrado (1929), en el Diccionario enciclopédico de la música (1946) i en nombrosos mitjans de premsa, especialment en el diari "El Debate" de Madrid.
L’estada a París marcà especialment l’estil de Turina. Els ensenyaments academicistes i formals de la Schola Cantorum foren per a ell una important eina de treball. A París també tingué ocasió de conèixer el llenguatge impressionista de C. Debussy, el qual admirava profundament. A més, la trobada amb I. Albéniz fou decisiva ja que aquest l’animà a abandonar la línia estètica de la Schola Cantorum i a orientar-se cap al nacionalisme musical. Turina cercà les fonts d’inspiració en la música popular andalusa. En sorgí una música pintoresquista, lírica i amb tocs impressionistes, però sempre dintre el marc formal de l’academicisme, sense endinsar-se en els nous corrents musicals. Andalusia i Sevilla hi són sempre recordades en una atmosfera musical plena de poesia que evoca imatges i sentiments.
Obra
Música escènica
Margot, comèdia lírica, op. 11; Navidad, poema escènic, op. 16; Jardín de Oriente, òpera, op. 25
Orquestra
La procesión del Rocío, op. 9; Evangelio, op. 12; Sinfonía sevillana, op. 23; Danzas fantásticas, op. 22; Ritmos, op. 43
Cambra
Quinteto en sol menor, pno., 2 vl., vla., vlc., op. 1; Cuarteto nº 1 en re menor, 2 vl., vla., vlc., op. 4; Escena andaluza, 1 vla., pno., qt. de c., op. 7; El poema de una sanluqueña, vl., pno., op. 28; La oración del torero, op. 34; Trío, pno., vl., vlc., op. 35; Variaciones clásicas, vl., pno., op. 72; Círculo..., pno., vl., vlc., op. 91; Tema y variaciones, arpa, pno., op. 100; Homenaje a Navarra, vl., pno., op. 102
Solo
Sevilla (Suite pintoresca), pno., op. 2; Sonata romántica, pno., op. 3; Rincones sevillanos, pno., op. 5; Tres danzas andaluzas, pno., op. 8; Recuerdos de mi rincón, pno., op. 14; Álbum de viaje, pno., op. 15; Mujeres españolas, pno., op. 17; Niñerías, pno., op. 21; Sevillana, guit., op. 29; Jardines de Andalucía, pno., op. 31; El barrio de Santa Cruz, pno., op. 33; Fandanguillo, guit., op. 36; La leyenda de la Giralda, pno., op. 40; Evocaciones, pno., op. 46; Recuerdos de la antigua España, pno., op. 48; Miniaturas, pno., op. 52; Ráfaga, guit., op. 53; Cinco danzas gitanas, pno., op. 55; Tarjetas postales, pno., op. 58; El circo, pno., op. 68; Homenaje a Tárrega, guit., op. 69; Siluetas, pno., op. 70; Preludios, pno., op. 80; Fantasía, sobre cinco notas: A.R.B.O.S., pno., op. 83; Hipócrates, pno., op. 86; Rincón mágico, pno., op. 97; Contemplación, pno., op. 99; Desde mi terraza, pno., op. 104
Música vocal
Rima, 1 v., pno., op. 6 (G.A. Bécquer); Poema en forma de canciones, 1 v., pno., op. 19 (versió per a v. i orq., op. 19); La Anunciación, pno., qnt. de c., op. 27; Canto a Sevilla, 1 v., orq., op. 37; Tres poemas, 1 v., pno., op. 81; Homenaje a Lope de Vega, 1 v., pno., op. 90; Las musas de Andalucía, 1 v., pno., qt. de c., op. 93; Ave María, 1 v., pno., op. 95
Bibliografia
- García del Busto, J.L.: Turina, Espasa-Calpe, Madrid 1981
- Marco, T.: Historia de la música española: s. XX, Alianza Editorial, Madrid 1983
- Morán, A.: Joaquín Turina, SGAE, Madrid 1993
- Pérez Gutiérrez, M.: Falla y Turina a través de su epistolario, Publicaciones del Conservatorio Superior de Música Manuel Castillo / Editorial Alpuerto, Sevilla i Madrid 1982
- Persia, J. de: Joaquín Turina. Notas para un compositor, Consejería de Cultura, Sevilla 1999
- Sopeña, F.: Joaquín Turina, Editora Nacional, Madrid 1943
Complement bibliogràfic
- Espinós i Moltó, Víctor; Turina, Joaquín: España en la música universal: discurso leído por... en el acto de su recepción pública... contestación de D. Joaquín Turina, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1941