Inicià els estudis musicals de molt jove i a partir de quinze anys rebé un sou per cantar com a baix i tocar el violí als concerts de la Frauenkirche de Nuremberg. Vers el 1635 obtingué permís i diners de les autoritats municipals per a traslladar-se a Itàlia, on, possiblement, estudià amb C. Monteverdi i F. Cavalli i conegué compositors com G. Carissimi, G. Frescobaldi i T. Merula. El 1635 treballà en càrrecs musicals d’importància i influència a Nuremberg, com ara el de segon organista a la Frauenkirche, i fou descrit pel teòric W.C. Printz com "el més famós compositor i músic de Nuremberg del seu temps". L’obra musical de Kindermann inclou la majoria de les formes instrumentals i vocals característiques de la seva època. Harmonia organica (1645) és una col·lecció de vint-i-cinc peces breus que exploten al màxim les possibilitats tècniques i tímbriques de l’orgue. La major part de la seva producció musical consisteix en obres vocals que palesen el moment de transició en què es trobava la música alemanya en aquell temps, quan s’anaven introduint l’ús del baix continu i l’estil concertant. Són destacables les seves col·leccions de motets Cantiones pathetikai (1639) i Musica catechetica (1643), de tres a cinc veus, amb baix continu o sense.