Estudià amb el seu pare i amb el violoncel·lista de la cort de Mannheim A. Filtz. Després d’una estada a Hamburg, on oferí diversos concerts, el 1763 tornà a Darmstadt i fou admès en l’orquestra de la cort. El 1768, arran de la mort del seu pare, abandonà temporalment les activitats musicals. Després d’una breu estada a Londres, on conegué J.C. Bach, anà a Edimburg per ocupar la plaça de primer violoncel·lista de l’Edimburgh Musical Society (1773), on aviat obtingué un reconeixement unànime i arribà a ser considerat el millor instrumentista d’Escòcia. Tot i ser autor d’un catàleg de qualitat força extens i variat, les seves aportacions més interessant es troben en les composicions per al seu instrument: concerts, sonates, duets i quartets de corda. L’edició dels duets opus 7 fou acompanyada per un pròleg de caràcter pedagògic titulat Some Observations on, and Rules for Violoncello Playing (Londres, 1780). També és recordat per la composició de cançons, com Clarinda, Mistress of my soul (1788).