L’any 1746 debutà com a operista a Dresden amb Astrea placata -estrenada a Varsòvia pocs mesos abans-, que fou seguida d’altres èxits, com La Galatea (1746), Calandro (1748) i el singspielDoris (1747). Totes aquestes obres el convertiren en el competidor de J.A. Hasse als escenaris de la ciutat. El 1748 fou nomenat compositor de música religiosa de la cort, en el lloc de J.D. Zelenka, fet que suposà el total abandonament de la composició d’obres per a l’escena. En aquest càrrec comptà, des del 1764, amb la col·laboració de J.G. Naumann, nomenat segon compositor de música religiosa. Reconegut pel seu domini de les tècniques del contrapunt, Schürer tingué alumnes com J. Schuster i F. Seydelmann, que li feren d’ajudants durant els darrers anys de la seva carrera professional. Compongué cantates per a acompanyar les celebracions de la cort i un considerable catàleg de música religiosa, com ara misses, oratoris -per exemple, Il figliuol Prodigo (1747) i Isacco (1748)- i altres peces sacres, de notable qualitat.