Rebé educació musical, però es decantà per la teologia i la filosofia, que estudià a la Königsberg d’I. Kant i J.G. Hamann. Les seves investigacions sobre l’origen del llenguatge -que generaren, entre d’altres, el famós Tractat sobre l’origen del llenguatge, 1772- desvetllaren el seu interès per una música que recollís el caràcter d’una comunitat i no el de la individualitat genial del músic. Publicà els fruits dels seus estudis amb un nom que ha passat a la posteritat: volkslieder ('cançons populars'). La seva teoria sobre la poesia popular, base de l'Sturm und Drang, afectà de manera important els treballs posteriors sobre cançons populars, com també la mateixa producció musical centreeuropea del segle XIX. Escriví llibrets de cantates i oratoris per a J.C.F. Bach i E.W. Wolf i publicà diversos assaigs musicals -Sobre l’òpera (1769), Caecilia (1793)-, a més d’alguns textos literaris de temàtica musical.