Estudià lleis a la Universitat de Frankfurt de l’Oder i viatjà a Breslau, on cursà els seus estudis musicals sota la direcció dels músics locals. El 1736 formà part, com a violista baix, de l’orquestra del príncep hereu de Prússia, el futur Frederic el Gran. Prengué part activa en l’organització musical d’actes socials i les seves sèries de concerts setmanals adquiriren gran reputació i influència. Com a compositor fou molt admirat i respectat pels seus comtemporanis. Durant la seva estada a Berlín compongué el seu Te Deum (1748) per a la inauguració de l’església de Saint Hedwig, i la música festiva per a la cerimònia de coronació del rei Adolf Frederic de Suècia (1751). Fou també molt conegut pels seus quartets, qualificats per J.W. Hertel com "els millors models" en el seu gènere. No obstant això, i malgrat la mestria de la seva tècnica contrapuntística, el seu material temàtic no oferia una gran inventiva. La seva música instrumental comprèn, a més, minuets, sonates i trios escrits en estil galant. La seva escriptura és, a vegades, florida, similar a la de J.G. Graun, i en els moviments lents mostra punts de contacte amb C.Ph.E. Bach.