Tingué com a mestres A. Bertali, G. Piscator, G. Valentini i Verdina. El 1652 H. Schütz l’introduí a la cort de Dresden i el 1655 fou nomenat mestre de capella a la cort del duc August de Wolfenbüttel, el mateix càrrec que ocupà entre el 1663 i el 1665 a la cort del duc Moritz de Saxònia a Zeitz. Obtingué ambdós llocs gràcies a les recomanacions de Schütz, que fou pràcticament un segon pare per a ell. Després de diversos anys sense cap càrrec regular, aconseguí un lloc d’organista mal remunerat a dues esglésies de Lüneburg. Les seves suites per a conjunt instrumental comprenen diverses sèries de moviments de dansa amb l’addició d’una introducció en forma lliure, anomenada per ell mateix symfonia i que constituí en aquell moment una novetat. Les Sonaten, Canzonen und Capriccen (1664) són escrites en l’estil de la canzona i imiten models italians. Les seves col·leccions de cançons profanes mostren la influència de les àries italianes i les canzonette. No es conserva la música que probablement compongué per al teatre i els ballets que s’oferien a les festes celebrades a la cort de Wolfenbüttel.