Infant de cor a la capella de la cort electoral de Dresden, el 1612 en fou nomenat organista. Gràcies a la protecció de l’elector viatjà a Augsburg, on estudià amb l’organista Ch. Erbach fins el 1615. De retorn a Dresden rebé lliçons de composició de H. Schütz. El 1625 fou nomenat organista de la cort amb l’obligació d’ensenyar els infants de cor. La seva Partitura seu Tabulatura italica (1631) per a orgue és una col·lecció de trenta-sis fugues de dues a quatre veus en cadascuna de les dotze tonalitats, i pot considerar-se com un model pedagògic de prima prattica instrumental, amb el contrapunt sever com a fonament de la tècnica compositiva. Com a editor publicà les seves pròpies obres i les del seu mestre, Schütz.