Entre el 1717 i el 1722 estudià a la seva ciutat natal i el 1723 fou alumne d’orgue de J. Schmidt i H.F. Kehl. Arribà a ser assistent del cantor de Gräfenroda i li succeí en el càrrec a partir del 1732. Conegué G.F. Händel i J.S. Bach, del qual copià algunes obres, que constitueixen una font important per a l’estudi de la música del compositor d’Eisenach. Compongué preferentment música per a teclat, en l’estructura de la qual s’observa un allunyament de la rigorosa disciplina tècnica de Bach i un progressiu acostament a l’estil melòdic italià. La seva col·lecció de suites titulada Certamen musicum està escrita en estil galant. Escriví també preludis, fugues i trios per a orgue, obres en què es pot apreciar la seva habilitat per a combinar les regles del contrapunt sever amb un estil més melòdic.