Vida
A vuit anys tingué de mestre de teclat J. Drechsel. A catorze anys anà a Copenhaguen, on fins als setze estudià orgue amb J. Schröder i composició amb K. Förster. En 1670-72 fou organista i mestre de capella a la cort de Bayreuth. El 1673 viatjà a Itàlia i visità Venècia i Roma. En aquesta darrera ciutat estudià amb J. Rosenmüller, G.B. Volpe, A.M. Abbatini i B. Pasquini. El 1677 ocupà el càrrec d’organista a la cort de Halle i, el 1680, quan el nou príncep i tota la cort es traslladaren a Weissenfels, fou nomenat mestre de capella, càrrec que mantingué fins a la seva mort. J.Ph. Krieger fou un dels compositors més influents i prolífics del seu temps i sota la seva direcció la petita cort de Weissenfels obtingué un prestigi musical considerable. La seva producció musical més abundant són les cantates, de les quals compongué al voltant de 2 000. Es caracteritzen per una sòlida estructura melòdica i la simplicitat rítmica i harmònica. No poden comparar-se amb les cantates de J.S. Bach, però sí que poden equiparar-se amb les de D. Buxtehude i J. Pachelbel. Compongué també música instrumental, entre la qual destaquen especialment dotze sonates a trio per a dos violins i continu (1688) i dotze més per a violí, viola de gamba i continu (1693). La resta de les sonates pertanyen a la incipient història del concerto grosso alemany. Les sis suites del seu Lustige Feld-Music ('Música camperola plaent', 1704) per a quatre instruments de vent estan compostes a l’estil de les suites de ballet de J.B. Lully. És autor també de divuit òperes, de les quals només s’han conservat algunes àries.
Obra
Cantates
Més de 2000 cantates, de les quals es conserven 74 (26 sobre textos llatins i 48 sobre textos en alemany), com ara: Quam admirabilis, quam venerabilis, 1 v. (estr. 1690); Freuet euch des Herrn, 1 v. ('Jubileu amb el Senyor', estr. 1693); Der Herr ist mein Licht, 1 v. ('El Senyor és la meva llum', estr. 1694); Benedicam Dominum in omni tempore, 1 v. (estr. 1695); Absorta est mors in victoriam, 1 v. (1670); Diligam te Domine fortitudo mea, 3 v. (~1670); Profunde me gratia coelesti, 3 v. (1670); Attendite verbum Domini, 3 v. (estr. 1688); Ich freue mich dess, das mir geredt ist, 5 v. ('Jubilo que m’hagi parlat', estr. 1688); Laudate Dominum omnes gentes, 3 v. (estr. 1688); Die Welt kann den Geist der Wahrheit nicht empfangen, 3 v. ('El món no pot acollir l’esperit de la Veritat', estr. 1688); Der Herr ist mein Hirt, 1 v. ('El Senyor és el meu pastor', estr. 1690)
Música instrumental
Lustige Feld-Music ('Música camperola plaent', 1704); 12 sonates, 2 v. (1688); 12 sonates vl., vla. gamba (1693)
Diversos
1 missa a 4 v., 1 magníficat a 4 v., 1 glòria a 4 v., prop de 20 obres escèniques de les quals només es conserven els llibrets