Johann Strauss

(Viena, 1804 — Viena, 1849)

Compositor, violinista i director austríac, pare del músic del mateix nom.

Vida

Nascut en el si d’una família d’origen jueu instal·lada al districte de Leopoldstadt de la capital austríaca, on el seu pare tenia una taverna, Strauss s’interessà per la música des de molt jove. Aprengué a tocar el violí i també es formà en els aspectes teòrics amb Ignaz von Seyfried. S’inicià com a músic professional tocant la viola en l’orquestra de ball de Michael Pamer, on es feu amic de Joseph Lanner. Quan aquest creà el seu propi grup el 1819, Strauss s’hi uní. Gràcies a l’èxit obtingut, Lanner pogué formar una orquestra el 1824, de la qual Strauss fou el segon director. Al juliol del 1825 es casà amb Maria Anna Streim, filla com ell d’un taverner, i a l’octubre del mateix any nasqué Johann, el seu primer fill. A causa d’una certa gelosia professional, les relacions amb Lanner es degradaren, fins al punt que el compositor arribà a ser acusat de plagi pel seu company. Strauss formà, llavors, la seva pròpia orquestra, que fou aviat molt apreciada a les sales de ball de Leopolstadt on tocava.

Un contracte amb l’Sperl transformà aquest local en un dels centres preferits de diversió de Viena. Els valsos i altres danses compostes per Strauss alternaven amb la interpretació de popurris i fantasies basades en les òperes contemporànies més famoses. L’any 1833, per tal d’aprofitar l’èxit de la seva orquestra, la portà de gira per diferents ciutats d’Àustria, Bohèmia i Alemanya, i també a París i Londres. A més d’assolir grans triomfs entre el públic, tant els crítics com els músics més destacats lloaren l’alt nivell dels components del conjunt i, en especial, la manera de tocar el violí i de dirigir de Strauss, que fou objecte d’una admiració generalitzada.

Des del 1832 fou també kapellmeister del primer regiment de la guàrdia de la ciutat de Viena, i el 1848, de la guàrdia nacional. L’any 1846 es creà el càrrec de hofballmusik-direktor ('director de música de ball de la cort imperial') expressament per a ell.

Del seu matrimoni amb Maria Anna nasqueren sis fills, entre ells dues nenes i un nen que morí a dos anys. Els altres tres fills, Johann, Josef i Eduard, seguiren les seves passes en la música, malgrat les preferències del pare per professions suposadament més segures. L’any 1842 Strauss abandonà la seva família per anar a viure amb Emilie Trampusch, amb la qual tingué set fills més.

Les composicions de Johann Strauss pare, tot i ser plenes d’encant i gràcia rítmica, no arriben a la perfecció i la riquesa de recursos de les del seu fill més famós. Amb tot, foren fonamentals en el procés en què el vals passà de ser una senzilla dansa popular a esdevenir una referència internacional en la música de ball. La seva peça més coneguda és la Radetzky-Marsch ('Marxa Radetzky'), una de les marxes militars més vibrants que mai s’han compost.

Obra
Valsos

Uns 150 valsos, entre els quals: Gute Meinung für die Tanzlust, op. 34 ('Aprovació a la dansa', 1830); Vive la danse, op. 47 (1831); Mein schönster Tag in Baden, op. 58 ('El meu dia més bonic a Baden', 1832); Die vier Temperamente, op. 59 ('Els quatre temperaments', 1832); Erinnerung an Berlin, op. 78 ('Record de Berlín', 1835); Paris, op. 101 ('París', 1838); Die Berggeister, op. 113 ('Els esperits de la muntanya', 1839); Geheimnisse aus der Wiener Tanzwelt, op. 176 ('Secrets del món del ball vienès', 1845); Heitere Lebensbilder, op. 181 ('Alegres quadres de la vida', 1846)

Galops

33 galops, entre els quals: Hirten-Galopp, op. 28 ('Galop dels pastors', 1829); Wilhelm Tell-Galopp, op. 29b ('Galop Guillem Tell', 1829); Ungarischer Galopp, op. 36 ('Galop hongarès', 1831); Galop sobre temes de ’Les Huguenots’ de Meyerbeer, op. 93 (1837); Der Carneval in Paris, op. 100 ('El carnaval a París', 1838)

Quadrilles

34 quadrilles, entre les quals: Kontratänze, op. 54 ('Contradanses', 1832); Fest-Quadrille, op. 165 ('Quadrilla festiva', 1845); Musen-Quadrille, op. 174 ('Quadrilla de les muses', 1845); Eldorado-Quadrille, op. 194 ('Quadrilla Eldorado', 1846); Huldigungs-Quadrille, op. 233 ('Quadrilla d’homenatge', 1849)

Marxes

Unes 20 marxes, entre les quals: Österreichischer Fest-Marsch, op. 188 ('Marxa festiva austríaca', 1846); Österreichischer National-Garde-Marsch, op. 221 ('Marxa de la Guàrdia Nacional austríaca', 1848); Freiheits-Marsch, op. 226 ('Marxa de la llibertat', 1848); Radetzky-Marsch, op. 228 ('Marxa Radetzky', 1848); Wiener Jubel-Marsch, op. 245 ('Marxa de joia vienesa', 1850)

Polques

14 polques, entre les quals: Salon-Polka, op. 161 ('Polca de saló', 1844); Neujahrs-Polka, op. 199 ('Polca de l’Any Nou', 1846); Wiener Kreuzer-Polka, op. 220 ('Polca del creuer vienès', 1848)