Estudià dret i, establert a Hamburg (1710-16), assolí reputació com a autor de llibrets d’òpera. El 1720 passà a Dresden, on tingué càrrecs a la cort i, amb algunes interrupcions, restà fins a la seva mort. Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Berlín (1729). Sense destacar per l’originalitat, com a llibretista donà mostres d’una gran habilitat, sovint a partir d’adaptacions del francès i d’obres del Barroc. Entre d’altres, escriví textos per a Reinhard Keiser (Die gecrönte tugend, ’La virtut coronada', 1714; Fredegunda, 1715) i Georg Phillip Telemann (Der gedultige Socrate, ’Sòcrates el pacient', 1721; Sancio, oder Die siegende Grossmuth, ’Sanxo, o la generositat victoriosa', 1727).