Estudià música amb J.H. Heil, deixeble de J.S. Bach, i violí amb Carl Höckh i Franz Benda. De jove, fou considerat un dels millors violinistes sorgits d’entre els deixebles de Benda, i fou autor d’una sèrie impressionant de concerts de violí. Els seus concerts per a teclat constituïren una destacada aportació al gènere al nord d’Alemanya, i són del tot comparables amb els de C.P.E. Bach. Les simfonies també ocuparen un lloc important en la seva producció; d’especial interès és la Simfonia en do major per a vuit timbals obligats. Però fou, sens dubte, la seva extensa producció vocal i coral que li valgué la fama de ser un dels compositors amb més gust de la segona meitat del segle XVIII. Del 1744 al 1753 treballà a la cort de Strelitz com a violinista i clavecinista. Com a compositor de la cort a Schwerin, d’ençà del 1754, i, de vegades, organista i director de música d’església, escriví obres en diversos gèneres com ara misses, passions i cantates, poc conegudes fora de Schwerin. A més a més, fou autor d’un tractat de baix xifrat i de dues autobiografies.