Feu el seu debut el 1889 amb Undine de Lortzing, a Berlín. El 1895 es donà a conèixer al públic nord-americà interpretant Lohengrin a la Metropolitan Opera House de Nova York. Posteriorment cantà al Covent Garden de Londres i a Bayreuth. A partir del 1900 la seva carrera es desenvolupà durant diverses temporades al Metropolitan, fins que per raons polítiques marxà a Berlín el 1917, len què els EUA declararen la guerra a Alemanya. Després de dotze anys de silenci reaparegué als teatres nord-americans, on renovà els anteriors èxits fins que un accident d’automòbil truncà la seva carrera i la seva vida. Tot i els seus èxits amb les interpretacions de personatges d’òperes de Mozart i Verdi, és coneguda bàsicament com a soprano wagneriana, especialment en els papers de Brunilde i Isolda.