Vida
Al principi del segle XV era capellà de la col·legiata de Sant Joan Evangelista, a Lieja, on el 1408 succeí a J. Ciconia en les funcions de succentor, que exercí igualment a l’església de Sant Pau de la mateixa ciutat des del 1411. El 1436 és documentat a Vicenza com a instructor de joves clergues. El mateix any fou nomenat canonge de Notre-Dame en Huy. Totes les seves obres conegudes, el nombre de les quals no supera la cinquantena, apareixen copiades al manuscrit de Bolonya Liceo Musicale Q 15, i estan clarament influïdes per l’obra de G. Dufay. Es tracta d’una missa completa, una dotzena aproximada de fragments de l’ordinari, una antífona, un al·leluia, setze motets, cinc laudes, cinc magníficats i quatre himnes, fragments entre els quals dominen els de metre ternari, que són a tres veus. N’hi ha que duen el text aplicat tan sols a la veu superior; d’altres el duen a la veu del discant i a la del tenor, i d’altres segueixen el vell estil simultani del conductus. Les composicions que utilitzen la tècnica del fals bordó només duen escrites les veus del discant i del tenor, mentre que la del contratenor s’improvisa a una distància de quarta per sota de la del discant. La missa, que és la seva composició més destacada, és constituïda pels parells glòria-credo i sanctus-agnus, amb un kírie addicional. Un altre dels seus kíries forma part d’una missa que inclou, així mateix, fragments escrits per Guillaume Dufay, Johannes Brassart i anònims.
Bibliografia
- Besseler, H.: Bourdon und Fauxbourdon, Breikopf & Härtel, Leipzig 1974
- Quintin, J.: A propos de Jean-François de Gembloux et de Johannes de Limburgia, "Revue Belge de Musicologie", XXI, 1967