Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S. Calvisius a Leipzig. Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen. Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la. La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae (Estrasburg, 1612), on es descriu el funcionament del baix continu.