Ensenyà a les universitats de Berlín, Rostock i Friburg. Publicà una sèrie d’articles sobre la teoria musical grega, que recopilà en Mousiké und Logos (1970), obra de la qual existeix una traducció francesa. A partir dels treballs del musicòleg Otto Gombosi i del pensament de Martin Heidegger, demostrà la presència en la llengua grega clàssica de la solidaritat interna que la teoria musical grega postulava entre la música, la llengua, la matemàtica i el cosmos. Una de les paraules que permetia expressar aquesta identitat estructural era harmozo (ajustar), d’on prové harmonia (ajustament): ajustament de les notes les unes respecte de les altres, dels fonemes els uns respecte dels altres, de les lletres, dels nombres i de les coses.