Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia. Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza. A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L. Compère. Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua. Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer. La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians. Un grup de composicions sacres, però, aparegueren en un recull publicat a Innsbruck. Se’n coneixen deu misses a quatre veus, setanta salms, vint himnes, cinc magníficats i sis motets, a més de prop de trenta cançons profanes, la major part amb text francès i compilades en ocasió del casament d’Isabella d’Este.