Vida
Estudià amb J.A.Ph. Spitta i feu un doctorat amb H. Riemann l’any 1893. Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín. L’any 1915 esdevingué director de la col·lecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les col·leccions d’aquest centre. Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich. Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l'ars nova, la història de la teoria musical i la música religiosa protestant i fou el primer que estudià la notació en tabulatura. Les seves obres més significatives són els tres volums de la Història de la notació mensural del 1250 al 1460 (1904) i els dos volums del Manual de la notació (1913-19).
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Wolf, Johannes; Anglès i Pàmies, Higini; Subirà i Puig, Josep: Historia de la música, Editorial Labor, Barcelona 1934, ...1965