Vida
Inicià la seva formació als Estats Units, però, interessat a ampliar els seus horitzons culturals, especialment pel que fa a la música, l’art i l’arquitectura, viatjà a Europa i visità diferents ciutats europees, com ara Berlín, París i Madrid. De nou a Califòrnia, estudià composició amb R. Buhling; més tard, el 1933, anà a Nova York, on estudià teoria i composició amb A. Weiss i on H. Cowell l’inicià en la música no occidental. L’any 1934 tornà a Los Angeles i fou alumne de contrapunt d’A. Schönberg.
El 1937, decidí anar a Seattle per treballar a la Cornish School. Les seves primeres peces, com les Six Short Inventions (1933) i la Composition for Three Voices (1934), es basen, principalment, en l’ús del dodecatonisme. En aquest període formà una orquestra d’instruments de percussió i creà l’anomenat piano preparat, basat en el piano tradicional, però transformat en un instrument de percussió gràcies a la introducció de diferents objectes entre les cordes. La seva primera composició per a aquest instrument fou Bacchanale (1938), estrenada a Seattle. El piano preparat fou, de fet, una de les creacions més importants de J. Cage. Aviat guanyà reconeixement i se’l considerà un dels creadors més interessants del panorama artístic occidental. El 1947 compongué una de les seves obres més conegudes, Music for Marcel Duchamp.
Les troballes sonores obtingudes amb el piano preparat conduïren Cage al camp de l’experimentació tímbrica amb els instruments de percussió. Una primera mostra és l’obra First Construction (in Metal) (1939). El seu interès per la utilització dels sons electrònics obtinguts amb oscil·ladors de freqüència i diferents mètodes de transformació del so, el portà a reflexionar sobre el fet musical, la interpretació i els mètodes de composició. Això, juntament amb el contacte amb les filosofies orientals durant els anys cinquanta, feu que la seva trajectòria experimentés un gir important. A partir de l’estudi que havia fet de l’obra I Ching, el llibre xinès dels canvis, J. Cage compongué un seguit d’obres on l’atzar tenia un gran protagonisme. En aquestes peces molts dels aspectes rítmics i/o harmònics eren independents de la voluntat de l’intèrpret. Aquest és el cas de Music of Changes (1951), però sobretot d'Imaginary Landscape no. 4 (1951). En aquesta darrera obra s’usen dos aparells de ràdio, i un intèrpret va cercant i canviant les emissores mentre l’altre en controla el volum. Una altra de les obres molt influïdes per I Ching fou 4’33'' (1952), en la qual l’intèrpret o grup d’intèrprets romanen durant aquest període de temps en silenci a dalt de l’escenari, cosa que permet que l’oient iniciï un procés de reflexió a través dels sorolls i els sons provocats durant el silenci dels intèrprets. Aquest seguit d’obres, que despertaren la incomprensió i l’hostilitat del públic, d’altres músics i de part de la crítica, foren rebudes amb interès per un gran nombre d’artistes, com R. Motherwell, R. Rauschenberg o la poetessa M.C. Richards.
Les experiències creadores de Cage representaren un revulsiu dins del món de la música i desembocaren en la creació d’un seguit de produccions artisticomusicals que foren clarament predecessores de certes manifestacions artístiques futures, com ara els happenings (happening). Les experiències de Cage, conegudes com a teatre musical, convertien la mateixa acció teatral en un instrument més dins la partitura. Una de les mostres més interessants és el seu Concert per a piano i orquestra (1957-58), on no hi ha partitura general ni s’especifica quina ha de ser la formació i on l’intèrpret o intèrprets poden interpretar allò que prefereixin. Els seus experiments en aquesta línia, juntament amb la creació de les primeres peces autènticament electroacústiques, com Imaginary Landscape no. 5 (1952) i Williams Mix (1952), atragueren, cada cop més, l’atenció i fou requerit com a conferenciant i professor i també per a donar concerts. Sense abandonar mai la creació d’obres vinculades a l’anomenat teatre musical, com Musicircus (1967) i Apartment House 1776 (1976), Cage continuà interrogant-se sobre el sentit últim de la música, l’intèrpret i el públic. Aquest seguit de reflexions, que deixà escrites en diferents obres, com Silence (1961) o Notations (1969), juntament amb el conjunt de la seva obra compositiva, han quedat com una de les apostes estètiques més lliures i agosarades de tot el segle XX.
Obra
Música escènica
The Seasons, ballet (1947); Europera, òpera (1987)
Orquestra
Concerto, pno. preparat, orq. cambra (1951); Concertper a piano i orquestra (1957-58); Atlas Eclipticalis (1961); Cheap Imitation (1972); Etcetera (1973); Quartets I-VIII (1976); 30 Pieces for 5 Orchestras (1981); Etcetera 2/4 Orchestras (1986)
Cambra
Six Short Inventions, fl., cl., trpt., vl., 2 vla. i vlc. (1933); Composition for Three Voices (1934); First Construction (in Metal), sxt. perc. (1939); Living Room Music, qt. perc. (1940); Imaginary Landscape no. 2, qnt. perc. (1942); Imaginary Landscape no. 3, sxt. perc. (1942); Nocturne, vl., pno. (1947); Sonatas and Interludes, pno. (1946-48); 6 Melodies, vl., teclat (1950); 4’33'', sense instruments ni veu (1952); 30 Pieces for String Quartet (1984); 13 Harmonies, vl., teclat (1986); But what about the noise of crumpling paper..., conjunt perc. (1986)
Solo
Bacchanale, pno. preparat (1938); Ophelia, pno. (1946); Music for Marcel Duchamp, pno. preparat (1947); Music of Changes, pno. (1951); Music for Carrillon núm. 1 (1952); 31’57.9864, pno. prep. (1954); Music for piano 69-84, pno. (1956); Winter Music, pno. (1957); Études australes, 32 estudis, pno. (1974-75); Cheap Imitation, vl. (1977); Freeman Études, vl. (1977); Chorals, vl. (1978); ASLSP, pno. (1985); One, pno. (1988); Swinging, pno. (1989)
Música vocal
Forever and Sunsmell, v. solista, duo perc. (1942); The Wonderfull Widow of Eighteen Springs, v. solista, pno. (1942); Song Books (Solos for Voices 3-92) (1970); Litany for the Whale, 2 v. (1980); Five, 5 v./instr. (1988); 4 Solos for Voices 93-96, S., Ms., T., B. (1988)
Música electroacústica
Imaginary Landscape no. 1 (1939); Imaginary Landscape no. 4 (1951); Imaginary Landscape no. 5 (1952); Speech (1955); Fontana Mix, cinta/qualsevol instrument (1958); Where are we going? And what are we doing? (1960); Bird Cage, 12 cintes (1972); Lecture on the Weather (1975); Europera III (1989); Europera IV (1989); Europera V (1991)
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- I Nit Bielenca: homenatge al compositor John Cage, Fundació Àrea de Creació Artística, Búger 1983
- Pardo Salgado, María Carmen: Del sonido en Platón al silencio de Cage: modulaciones de una distancia, Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona 1995