El 1730 feu d’organista a Saint Olave en substitució de John Shuttleworth, i el 1738, a Saint George-in-the-East. El musicògraf J. Hawkins escriví d’ell que les seves interpretacions "es distingien per la singularitat del seu estil, el qual era docte i sublim a la vegada". La seva reputació com a virtuós de l’orgue feu possible que compositors del talent de G.F. Händel, F. Geminiani, T. Roseingrave, M. Greene, J.Ch. Pepusch i d’altres anessin a sentir-lo. La seva aportació més significativa a la literatura organística consisteix en els famosos voluntaris, admirables peces de caràcter improvisatori en les quals destaca la inspiració melòdica i el domini de la tècnica contrapuntística. Compongué també algunes cançons i un anthem fúnebre.