Encara que les seves nocions de música eren més aviat pobres, fou sempre un melòman apassionat i arribà a tenir uns coneixements força amplis de la música del seu temps. Aquest interès ha estat, en certa manera, reconegut per les nombroses adaptacions que compositors d’èpoques i estils diversos han fet dels seus poemes. Entre d’altres, la Simfonia Coral de Gustav Holst (1925) és l’obra més ambiciosa. Edward McDowell s’inspirà en Lamia per a un dels seus poemes simfònics (1904) i Frank Bridge es basà en Isabella (1908). El poema de Keats més musicat és La belle dame sans merci (versions de Hubert Parry, Edmund Rubbra, Paul Hindemith, etc.).