Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee (tipus de composició vocal a cappella) i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic. A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre. El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons. Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera -Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de J.S. Bach, i pels Estats Units. Fou molt conegut en esdevenir un dels primers showmen, ja que tocava el piano, cantava i actuava com un actor còmic en un mateix espectacle. Tot i això, posseïa una tècnica compositiva molt acurada, amb un gran domini del contrapunt, dels estils antics i de l’obra de Bach. El 1850 fou director de la Glee & Madrigal Union. Compongué música incidental per a obres de W. Shakespeare. És conegut per les seves edicions de cançons angleses, The Songs of England, algunes molt superiors al nivell mitjà de l’època victoriana.