Nasqué al si d’una família d’orgueners. A dotze anys fou deixeble del seu oncle Pere Josep Bosc i Font. La seva obra cabdal a Mallorca és l’orgue dels dominicans (1762), actualment a Santanyí. Fou col·laborador de Leonardo Fernández Dávila a Granada, amb qui començà l’orgue del Palau Reial de Madrid, que acabà després de la mort d’aquest, el 1778. El mateix any fou nomenat mestre orguener per Carles III. Construí l’orgue de la catedral de Múrcia i el de la de Sevilla, la seva obra més important. Se li atribueix un Tratado de construcción de órganos. Fou l’inventor d’una guitarra harmònica i també d’uns aparells per al rescat de bastiments naufragats o submergits.