Estudià piano amb R. Hügel i composició amb P.H. Allende i D. Santa Cruz Wilson. L’any 1928 viatjà a París, on fou alumne de Ch. Koechlin, P. Dukas i N. Boulanger, i després estudià a Berlín amb P. Hindemith i H. Mersmann. El 1931, de nou a Xile, ensenyà teoria, harmonia i composició al Conservatori Nacional de la capital. Fou secretari i degà de la Facultat de Ciències i Arts Musicals de la Universitat de Xile i investigador de l’Institut d’Investigacions Musicals a Santiago. Les seves obres mostren la influència del nacionalisme, el postimpressionisme i el neoclassicisme. D’altra banda, escriví articles sobre la música contemporània i folklòrica xilena. Juntament amb Samuel Claro Valdés, el 1973 publicà Historia de la Música en Chile. Fou Premio Nacional d’art l’any 1976. El seu catàleg inclou música escènica, composicions per a orquestra, música de cambra i obres per a piano. Cal destacar el ballet La guitarra del diablo (1942), Música para un cuento de Antaño (1948), per a orquestra, el Concertino per a arpa i guitarra (1943) i Quartet de cordes (1944).