Fou soprano del cor de la catedral de Caracas, de l’orquestra de la qual fou nomenat fagotista el 1796, càrrec que ocupà fins a la mort. Visqué en una gran pobresa. Dedicat a la composició de música religiosa, la seva obra mostra una gran expressivitat, que combinà amb la simplicitat i l’economia de recursos. La seva peça més coneguda és el motet Popule meus (1801), per a soprano, contralt, tenor i acompanyament de corda i vent. Autor també d’himnes i motets en castellà (En premio a tus virtudes, 1802), hom ha considerat la Missa en re (1810) i el Miserere per a quatre veus les seves obres de més valor.