Es formà al Conservatori de Música de València, i alhora estudià magisteri i biologia a la universitat. Assistí a diferents cursos de composició amb L. Berio i I. Xenakis. Exercí de professor de composició al Conservatori de Saragossa fins el 1986, any que rebé una beca del Ministeri de Cultura i ingressà a l’Escola Normal de Música de París, on fou deixeble de Y. Taïra. També ha estudiat música electroacústica al laboratori Phonos de Barcelona i al Groupe de Recherches Musicales de Ràdio França. El 1988 obtingué una beca de l’Acadèmia Espanyola de Belles Arts a Roma, on treballà en un projecte sobre intel·ligència artificial aplicada a la composició musical. Una de les constants en l’obra d’Orts és la preocupació pel que anomena art sonor, disciplina que juga amb el so i l’espai. Segons ell, el so s’integra en les obres plàstiques perfectament, sense interferir en la pròpia imatge. Ha impartit classes sobre aquest tema en diversos centres, com ara la facultat de belles arts de la Universitat Politècnica de València, i ha dut a terme diverses exposicions en què integrava el so a les arts plàstiques. En el catàleg de la seva obra sobresurten Soliloqui (1985), per a clarinet, Genetlaca (1985), per a orquestra, i Boreal (2000). Compagina la seva tasca com a compositor amb la d’artista plàstic.