Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M. Godoy, E. Campani i S. Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo. A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai. La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá. El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta Folklórica Guaraní i de l’Escuela de Enseñanza Primaria Musical. És considerat una de les grans figures de la música paraguaiana del segle XX, amb importants aportacions en el camp de la música simfònica, molt influïda pel romanticisme musical europeu. La invenció de la guarania, juntament amb la seva condició de perseguit polític, ha ajudat a convertir-lo en una figura mítica al seu país d’origen.