Començà a estudiar a l’Instituto Nacional de Música de Rio de Janeiro el 1926, on fou alumne de P. Silva, F. Braga i W. Burle Marx. Set anys després s’inicià en la composició tendint cap a un estil neoclàssic. El 1935 ingressà com a professor d’harmonia en aquella institució, i al final de la dècada esdevingué director d’orquestra. L’any 1940 cofundà l’Orquesta Sinfónica Brasileña, que dirigí durant vuit anys. Tres anys més tard, després de realitzar treballs de camp al nord-est del Brasil, canvià el seu estil i en desenvolupà un altre basat en el folklore del país. El 1949 fundà l’Orquesta Sinfónica de Rio de Janeiro. El 1954 anà a París per estudiar amb O. Messiaen, T. Aubin, E. Bigot i J. Chailley. El 1960 fou un dels dos creadors i primer president del Consell Federal de l’Orde de Músics del Brasil, i membre fundador de l’Academia Brasileña de Música. Destaquen en la seva obra l’òpera A Compadecida, el ballet Uma festa na Roça (1943), l’oratori Candomblé (1958), música de cambra, música vocal i peces orquestrals com Cuatro Poemas indígenas (1944).