Vida
Ingressà a la Companyia de Jesús, on estudià filosofia i teologia i el 1955 fou ordenat de sacerdot. Més tard, el 1962, es doctorà en musicologia a l’Institut Pontifici de Música Sacra a Roma. En aquest centre fou deixeble i assistent d’Higini Anglès, a qui posteriorment succeí en la càtedra de musicologia (1965-70). Al mateix temps fou secretari general de la Societat Internacional de Música Sacra (1964-70) i assessor musical de la Ràdio del Vaticà (1962-70). El 1970 tornà a l’Estat espanyol i començà una important tasca de recerca en els arxius de nombroses catedrals. Feu estudis i catalogacions de material musical, col·laborà en diverses enciclopèdies i organitzà concerts i congressos. Destaca el seu estudi sobre el Códice Calixtino i la música gallega de l’Edat Mitjana. Fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Santiago de Compostel·la des del 1973 fins a la seva jubilació, i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia Galega de Belas Artes.
Bibliografia
- López-Calo, José: Exposición Higinio Anglés. In memoriam. Teatro Real, Madrid, 1-12 octubre 1970, Instituto de Cultura Hispánica. Dirección General de Bellas Artes, Madrid 1970
- Anglès i Pàmies, Higini; López-Calo, José: Scripta musicologica, Edizioni di Storia e Letteratura, Roma 1975-1976