Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia. Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra. El 1903 fou destinat com a professor al col·legi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio. Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana (1907) i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —ciutat on havia estat enviat el 1910—, centre que durant molts anys ha estat un referent de la interpretació del cant gregorià a l’Estat espanyol. Després de la Guerra Civil, el 1940, fou nomenat director del Conservatori de Madrid. Compongué bàsicament música religiosa. Entre les seves obres cal destacar la Suite basca, per a sis veus (1912), el Miserere, per a cinc veus i orgue, i un himne a sant Ignasi de Loiola, per a vuit veus i orquestra (1917).
Bibliografia
- Otaño, Nemesio; Campo, Conrado del: El P. Antonio Eximeno: estudio de su personalidad a la luz de nuevos documentos. Discurso leído por el Sr. D. Nemesio Otaño y contestación del Excmo. Sr. D. Conrado del Campo, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Ferga, Madrid
- Anglès i Pàmies, Higini; Otaño, Nemesio: La música en la España de Fernando el Santo y de Alfonso el Sabio. Discurso leído el dia 28 de junio de 1943, en la recepción pública del... y contestación por el Excmo. Sr. R.P.Nemesio Otaño, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando; Imp. Barcelona; Casa Provincial de Caridad, Madrid 1943