Vida
Músic de gran talent, aprengué de tocar el clavicèmbal i la guitarra de manera autodidàctica. A setze anys compongué la primera obra. El 1784 participà en la fundació de la Germandat de Santa Cecília, una associació de músics professionals que tingué una gran repercussió en la vida musical del Brasil. El 1791 fou ordenat de sacerdot a la catedral de Rio de Janeiro, de la qual esdevingué mestre de capella l’any 1798. El 1808, arran de la invasió napoleònica, la cort portuguesa s’exilià al Brasil i l’hereu al tron, el futur Joan VI, reconeixent el talent musical de Nunes, el posà al seu servei com a mestre de capella a la cort. El malestar que provocà el nomenament d’un mulat per a aquest càrrec, però, obligà Joan a destituir-lo el 1811. L’activitat compositiva de Nunes es veié reduïda, des de llavors, a encàrrecs puntuals, entre els quals cal destacar la seva obra mestra, una missa de rèquiem (1816) en memòria de la reina Maria I. Anà component obres per a diferents esglésies de Rio fins que, el 1822, la declaració d’independència del Brasil i el conflicte bèl·lic amb Portugal deixaren el país sud-americà en una situació d’empobriment i misèria, poc propícia per a la producció musical. A partir d’aquell moment, Nunes visqué en condicions molt precàries i només compongué de manera ocasional. El seu catàleg de música religiosa és molt extens i abraça gairebé tots els gèneres. També escriví òperes, com per exemple O triunfo da América (1809).
Obra
Música religiosa
Més de 200 obres vocals religioses, entre les quals 19 misses, 4 rèquiems, 28 himnes, 12 motets, 2 magníficats, 7 tedèums, 3 Stabat Mater, 2 oficis de difunts, 2 Libera me, 11 Tantum ergo, 3 Laudate Dominum
Música profana
Sinfonía fúnebre, orq. (1790); Zemira, obert., orq. (1803); Beijo a mão que me condena, S., pno. (1837); Côro para o entremês, 2 S., A., T., B., orq. (1808); O triunfo da América, S., A., T., B., orq. (1809); Ulissea (drama heróico), 2 S., A., T., B., orq. (1809)