Iniciat en la música com a bateria del conjunt Los Pekenikes al final dels anys cinquanta, la seva formació fou essencialment autodidàctica. El 1962 inicià les seves activitats professionals com a membre d’una orquestra de ball i feu els primers arranjaments i adaptacions de diferents peces de H. Mancini i L. Bernstein. El 1969 compongué la seva primera banda sonora, la de La Lola dicen que no duerme sola, de J. de Armiñán. Aquest fou el punt de partida d’una carrera que el convertí en un popular compositor de música per a pel·lícules. Ha treballat per a directors com Vicente Aranda, Juan Antonio Bardem i Pilar Miró, entre d’altres, i també ha compost per al teatre i per a sèries de televisió. A més, s’ha posat al capdavant d’algunes orquestres, com l’Orquestra Simfònica de Madrid o l’Orquestra Simfònica de Puerto Rico. És autor de l’assaig Música para la imagen. La influencia secreta (1996), una anàlisi de la música cinematogràfica.