Se sap que el 1701 exercí de músic a la companyia teatral de Josep Andrés, que actuà fins el 1703 a la Casa de les Comèdies de Palma, a Mallorca. Entre el 1710 i el 1720 feu estades a Madrid, Granada i València, on se sap que compongué nombroses peces, especialment de caràcter teatral, molt marcades per l’estil, l’estètica i les tècniques de la música hispànica del segle XVII. La seva obra, constituïda per comèdies, entremesos i actes sacramentals, superà la cinquantena de composicions. Cal esmentar-ne El Jardín de la Falerina, El conde Lucanor (1661) -amb text de P. Calderón de la Barca-, El amante mudo o Amor hace hablar a los mudos (1662), Fineza contra fineza (1672), Nuestra Señora de la Victoria y Restauración de Málaga (1678), Primer refugio del hombre y Probática piscina i El lirio y la azucena (ambdues amb text de Calderón de la Barca; 1701), Joseph Salvador de Egipto y Triunfos de la inocencia (1709), Los esclavos de su esclava y hacer bien nunca se pierde (1710) i El triunfo de Judith y muerte de Olofernes (1716). El musicòleg M. Querol li atribueix, també, l’autoria d’altres obres escèniques (El secreto a voces, La exaltación de la cruz, Primero y segundo Isaac i Locos hay que parecen, entre d’altres).