Estudià composició i orgue al Conservatori de Praga (1942-47) i, després, a l’Acadèmia d’Arts Musicals amb Řídký. Des de molt petit conegué els instruments de vent, la qual cosa li facilità l’escriptura de les obres concertants. La seva música és rica en matisos i d’una expressivitat captivadora. Dels concerts que compongué, el més famós és el núm. 2 per a trombó (1952). També és important el Concert per a clarinet i orquestra de cambra (1971), punt culminant de la seva època de maduresa, caracteritzada per una inventiva personal i de lliure fantasia, amb ritmes irregulars i fórmules menys ortodoxes. Compongué, així mateix, concerts per a violí (1961), viola (1962) i violoncel (1972) i el gran Triple concert per a trompeta, trompa i trombó (1973-74). És autor d’una producció força diversificada, que inclou unes quantes simfonies, obra de cambra i l’òpera Els 40 dies del mont Musa Dagh (1981).