Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intel·lectual a la Praga del final del segle XIX (el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències). Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan (1871), que excel·leix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos. Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A. Dvorák o K. Kovarovic, que, amb major originalitat, saberen captivar el públic. És el cas també deStoja (1894), la primera òpera verista txeca, contemporània d’altres obres realistes txeques de més personalitat. Una sort similar ha tingut la seva producció orquestral -en destaca el poema simfònic Odysseus (1884)-, de cambra i vocal.