Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco. Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició; també rebé ensenyament de Josep Rodoreda. Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano. Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal. D’altra banda, el seu nom apareix en diverses col·laboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’Associació Musical de Barcelona. Compongué algunes obres, poc difoses, entre les quals destaquen peces simfòniques com la Sinfonía Rossiniana, nombroses obres de cambra, entre les quals sobresurt una sonata, i una barcarola per a piano, dues sarsueles i algunes obres religioses, com la Misa de Gloria a quatre veus.