Vida
El 1712 fou nomenat organista del monestir de Sant Pere de les Puelles de Barcelona, i tres anys després obtingué el mateix càrrec a la basílica dels sants Sant Just i Pastor barcelonina. Al final del 1725 es traslladà a Madrid per tal d’ocupar la vacant d’organista del convent de Las Descalzas Reales, un dels llocs més importants de l’àmbit musical de la cort de Castella. Entre el 1715 i el 1725 degué ordenar-se de prevere, grau necessari per a l’exercici del càrrec a Madrid. Segons testimoni del mateix compositor, fou deixeble de Joan Baptista Cabanilles, i possiblement també estudià amb altres mestres, com assenyala Josep M. Llorens. La seva obra compositiva abraça més de 500 peces per a orgue, la major part de les quals són versos agrupats en quaranta-cinc col·leccions, a més de sis Piezas para cuando se alza a su divina Majestad, vint-i-tres tientos i quatre pasos. A partir de l’experiència de l’escola organística hispànica del segle XVII, i molt especialment de J.B. Cabanilles, Elies s’obrí a les noves propostes estètiques, tot conservant, però, la sobrietat i el rigor propis d’un gènere lligat al servei de la música religiosa. L’equilibri entre la tradició i la novetat és palès en el contrapunt i, sobretot, en l’harmonia, on l’ús de les dissonàncies es fa agosarat per comparació als seus coetanis. La seva música, que fou molt admirada per compositors de prestigi com José de Nebra, Sebastián de Albero, Joaquín de Oxinaga i el pare Antoni Soler, representa una etapa de transició vers l’art galant de mitjan segle XVIII.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Elies, Josep \ Llorens i Cisteró, Josep Maria \ Sagasta, Julián \ Torrent, Montserrat: Obras completas, Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, Barcelona 1971-1986
- Althouse, Joanne Elizabeth: José Elías (ca. 1678-1755) and Late Baroque organ music in Spain, U.M.I., 1998