Fou deixeble de Bonaventura Frigola. S’inicià a deu anys amb l’Orquestra Juvenil, i més tard (1895), amb La Farnense. Poc després es traslladà a Sant Feliu de Guíxols, on fou component de l’Orquestra Garreta. La influència de Juli Garreta fou fonamental en la seva trajectòria, i tots dos formaren part del cercle amateur de música de cambra que es reunia a casa de Jaume Rovira. L’any 1912 dirigí la cobla orquestra La Principal de Palafrugell i el 1920 entrà com a director de la Selvatana. Dos anys després es traslladà a Barcelona, on fundà la Cobla Barcelona, de la qual esdevingué representant i, el 1929, capdavanter de la reestructuració de la qual sorgí la nova formació d’Albert Martí-Barcelona. Entre les seves composicions destaquen diversos poemes simfònics per a cobla i un centenar de sardanes, com per exemple La nostra dansa, El dubte d’una noia enamorada, La sardana del migdia i Ramblejant.