Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda. Fou un dels promotors de l’Associació Musical de Barcelona. Organitzà i dirigí el cor femení de l’Orfeó Català, que, més tard, fou dirigit també per la seva esposa, la soprano Emerenciana Wehrle. Fou el fundador de l’Orfeó Canigó i de l’Acadèmia de Música de Sant Gervasi. Posteriorment, per divergència d’opinions, s’allunyà de l’Orfeó Català i del seu fundador, Lluís Millet, i inicià la seva col·laboració amb Joan Gay en la Institució Catalana de Música, i creà el cor Escola Jordiana-Orfeó Canigó, que nasqué amb la voluntad de ser una alternativa al fundat per Millet. Realitzà nombroses harmonitzacions de cançons populars. Col·laborà amb Enric Morera en les seves iniciatives del Teatre Líric Català, amb obres pròpies que després tingueren una acollida freda, com és el cas de la peça escènica Colometa la gitana, i també algunes obres simfòniques, entre les quals cal esmentar Herman i Dorotea.