Josep Manuel Berenguer i Alarcón

(Barcelona, 1955)

Compositor i guitarrista català.

Vida

Destacat creador dins del camp de la música electroacústica, en la seva producció ha vinculat la música a altres manifestacions artístiques. Cofundador de Côchlea, amb C. Garí, junts han realitzat algunes produccions pluridisciplinàries i conceptuals com Iod Ghimel, Antropometria i Metamorfora. Ha estat premiat per diverses organitzacions com el Groupe de Musique Expérimentale de Bourges (França), la Fundació Russolo-Pratella (Varese, Itàlia), la Fundació Gaudeamus d’Amsterdam i el Festival de Darmstadt. L’obra de Berenguer és una aposta radical per la recerca i l’experimentació sonora al servei d’una voluntat expressiva molt interessada en les temàtiques filosòfiques com la soledat, la mort i l’ésser. Creador de música per a instrument solista, cambrística, vocal i escènica, dins d’aquest darrer gènere sobresurt la Música incidental per a l’Urfaust de J.W. Goethe (1983), coescrita amb altres compositors. Des de la seva plaça de professor de Neurofisiologia i Psicoacústica de la Universitat de Barcelona, ha estudiat alguns aspectes relacionats amb la musicoteràpia. És secretari de la junta directiva de l’Asociación de Música Electroacústica de España, i també formà part de la junta directiva de l’Associació Catalana de Compositors i del Patronat de la Fundació Phonos.

Obra
Solo

Elaboracions d’un vell tema grec sobre un altre d’en Joan Saura, guit. (1980); Futura Aurora, fl. (1986)

Cambra

Amics de terres índies, fl. de bec S., mand., vla., pno., guit. (1978); Bulería a Menorca, fl. de bec A., 2 perc. (1978); Alicia tras el espejo, 2 guit. (1979); Elaboracions d’un vell tema grec sobre un altre d’en Joan Saura, guit. flamenca, guit. elect., guit. 12 cordes (1980); Quartet àmbar, fl. de bec A., band., mand., vl. (1980); Montardo, pno., fl. bec A., fl., cl., 2 guit. (1982); Color, 2 vl., vla., vlc. (1985); Fantasia per a guitarra i clarinet, cl., guit. (1979); Muros y fortalezas, fl., cl., vl., vlc., pno. (1985)

Música electroacústica

Bulería a Menorca (1978); Improvisaciones II (1982); Trilogía (1982); Aparecidos (1983); Balada por E.T. y otros monstruos mecánicos con epílogo gemelo (1983-84); El pensamiento que se trabaja hacia la luz (1983-84); Music at night (1984); Entre Brive et Cahors (1984); La lógica de la sorpresa (1984); El ponent excessiu (1985); La relojería de tío Paco (1985); Les espaces artificiels (1985); El vent que esfulla l’ombra (1986); Mot pur (1986); La perla estranya (1986); Bulería XV (1987); Bulería (1988); El Ring (1988)

Música vocal

Dos madrigals d’en Petrarca a la manera mediterrània, T., fl de bec A., guit. (1980); El cant dels ocells, cor i conjunt instr. (1981)

Música escènica

Música per a Ruji, la gitana verge, música incidental (1981); Música per a Barcelona Miró, cinema (1982); Música per a l’Urfaust, mús. incid. (1983)