Començà els estudis musicals amb el seu pare, i posteriorment estudià orgue amb Primitiu Pardàs i composició amb Gabriel Balart. Obtingué la cobejada plaça d’organista de Santa Maria del Mar, a Barcelona, i també la de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat. Dirigí diverses societats corals i el 1899 fundà l’Eco de Catalunya, una entitat coral de Sant Andreu de Palomar integrada bàsicament per treballadors, amb la qual realitzà una important tasca al llarg de la seva vida. Sotsdirector de l’Orfeó Català entre el 1891 i el 1938, cal considerar-lo com un dels bons col·laboradors de Lluís Millet. Exercí el mestratge del cor d’infants d’aquesta entitat. Compongué un gran nombre d’obres corals, amb cançons populars harmonitzades, i també música religiosa, ja pensada dins els cànons de la reforma religiosa.