Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Granados amb D. Mas i Serracant i Frank Marshall. El 1924 s’inicià com a concertista de piano, amb concerts per diverses ciutats de la Península Ibèrica, tocant en solitari o en grups de cambra. Amb els pianistes F. Longàs i J. Caminals fundà l’Acadèmia Albèniz. Fou catedràtic d’orgue del Conservatori del Liceu i dirigí, entre altres orquestres, la Filharmònica de Barcelona i la del Gran Teatre del Liceu. Entre les seves obres destaca l’òpera Nausica, l’òpera de cambra Eridón y Amina, les obres per a orquestra Obertura Mediterrània, Obertura per a un drama i Brises de maduresa, peces per a piano i orgue, lieder, transcripcions per a orquestra d’obres de tecla de compositors com J.S. Bach, A. Dvorák o C. Debussy, sardanes, la cantata Romanç de l’ocell enamorat i l’adaptació orquestral de la primera òpera espanyola que es conserva, Celos aun del aire matan, de Juan Hidalgo.