Deixeble de Joan Carreras i Dagas, el 1891 s’integrà en La Principal de la Bisbal com a intèrpret de violí, flabiol i tible, i del 1894 al 1912 en fou el director. Sota el seu guiatge s’estrenaren i divulgaren les sardanes de J. Garreta. Més tard fou director de l’Escola Municipal de Música de la Bisbal, director del grup de música popular El Metrònom i dels cors claverians La Lira Bisbalense i la secció coral de l’Ateneu Pi i Margall, que des del 1928 figurà com Els Rossinyols de les Gavarres. Fou un personatge públic, que gaudí de renom en el seu entorn local com a mestre auxiliar a les Escoles Nacionals i com a regidor de l’Ajuntament, pel Centro de Unión Republicana. El seu nom transcendí per la qualitat de les seves peces ballables, per les obres corals i per les sardanes, algunes de les quals foren guardonades, com La Pabordessa (Girona, 1906), La Roser (Girona, 1917) o Sant Isidre (Banyoles, 1921). Altres títols àmpliament divulgats han estat Or fi i Festa Anyal.