El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època. La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l'Antología de organistas españoles del siglo XVII. L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos, vuit versos i quatre himnes; les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial (tientos i himnes) i a l’arxiu de l’Orfeó Català de Barcelona (versos).