Fou escolà de cant a la catedral de Girona i probablement rebé la formació musical d’Manuel Gònima i Jaume Balius. Feu oposicions a la plaça de magisteri musical a Alcalá de Henares, la Real Capilla de la Soledad de Madrid, Salamanca i Car tagena. Després d’aquest periple, el 1791 esdevingué mestre de capella a la seu de Girona en substitució de Domènec Arquimbau. El 1793 assolí la plaça de mestre de capella de la catedral de València, lloc que ocupà fins al seu traspàs. Tingué amistat amb el pare A. Eiximeno, a qui assessorà en diverses qüestions musicals. La producció musical de Pons és abundant i presenta tant repertori litúrgic -misses, salms, lamentacions, etc.- i religiós -villancets, música descriptiva, etc.- com música instrumental -quatre obertures i quatre simfonies-, amb plantilles instrumentals concomitants amb l’estètica classicista del moment. La seva obra es conserva en diversos arxius i biblioteques de Girona, Còrdova, Barcelona, Santiago de Compostel·la, Granada, Màlaga, Segòvia i València.