Fou alumne de Bonaventura Dini a Barcelona i més tard continuà els seus estudis amb Pau Casals. Feu la seva presentació oficial en un concert al Teatre Principal de Barcelona. Fou professor de l’Acadèmia Ainaud i un dels impulsors de l’Associació de Música da Camera, que es fundà arran d’una sèrie de concerts que dirigí al Vendrell, Igualada i Manresa l’any 1913. S’encarregà de l’organització i direcció de l’orquestra d’aquesta associació, amb la qual feu concerts amb intèrprets com Enric Granados, Pau Casals, Conxita Badia, Joan Manén, Marià Perelló i Ricard Viñes. Una malaltia de caràcter cerebral fou la causa de l’abandonament de la seva activitat professional.