Membre de l’escolania de l'església de la Mercè, a Barcelona, estudià música al Conservatori del Liceu, amb el professor Domènec Sánchez i Deyà, i es diplomà amb primers premis en violí, música de cambra, harmonia i història de la música. Fou primer violí de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu. De jove formà un quartet amb Matthieu Crickboom, Rafael Gálvez i Pau Casals. També formà part de l’Octeto Español, amb el qual, el 1901 feu una gira pels Estats Units. Aquell mateix any fou nomenat primer violí de l’Orquestra de la Metropolitan Opera House de Nova York.
Un any més tard anà a actuar amb l’octet a Mèxic i finalment s’establí en aquest país, junt amb els músics Joan Roure, pianista, i Guillem Ferrer, violoncel·lista. Posteriorment fundà el quintet Jordà-Rocabruna. Fou ajudat per Justo Sierra, ministre d’educació mexicà, que, el 1903, li oferí la càtedra de violí en el Conservatorio Nacional, a la ciutat de Mèxic, càrrec que exercí tota la vida. També fou director de l’Escuela Nacional de Música.
Fou un remarcable animador de la Sociedad de Música de Cámara. Membre de la Unión Filarmónica i director de l’Orquesta Sinfónica de la Universidad Nacional Autònoma de México. Fou fundador i director, durant molts anys, de l’Orquesta Sinfónica Mexicana. Director de l’Orquesta Sinfónica del Sindicato de Filarmónicos (1926-28) i de l’Orquesta Alemana. En ocasió dels actes de celebració del centenari de Beethoven al Teatro Iris de la ciutat de Mèxic, el 1927 participà en un concert musical anomenat el cicle de les nou sinfonies.
Fou un referent destacat en les activitats culturals dels catalans a Mèxic. El 1906 participà en la fundació de l’Orfeó Català de Mèxic i contribuí als Jocs Florals de la Llengua Catalana.