Vida
La seva formació musical anà a càrrec del mestre N. Manent. El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat. Fou conegut com a compositor (oratori Les set paraules, 1875) i, també, com a director dels concerts d’abonament dels teatres Novetats i Principal i en les sessions de cambra de l’Ateneu Barcelonès. En aquest aspecte cal destacar la seva posició com a pioner de la reintroducció del repertori simfònic i cambrístic europeu.
L’obra que li ha atorgat més popularitat és el Virolai, himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, amb text de J. Verdaguer. El 1886 fou nomenat director de la Banda Municipal de Barcelona. Compongué l’himne de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, durant la qual, la banda que dirigia guanyà diversos guardons. Fou director de l’Escola Municipal de Música, primera institució pública dedicada a l’ensenyament musical. Dimití tots dos càrrecs el 1896 i anà a Sant Sebastià, on dirigí la Banda Municipal i l’Escola Municipal de Música. Allà compongué diverses peces sobre folklore basc i guanyà diversos certàmens. Vers el 1902 es traslladà a l’Argentina, on arribà a dirigir el Conservatori Thibaud-Piazzini, a Buenos Aires, i dirigí les càtedres d’harmonia i composició. A la capital argentina fundà l’Orfeó Català del Casal de Catalunya. De la seva obra compositiva cal esmentar el Poema fantàstic (1875) i La Primavera (1883), per a orquestra, l’idil·li dramàtic La nit al bosc, amb text d’Apel·les Mestres (1883), cançons i diverses composicions per a banda. Es conserven una cinquantena de les més de tres-centes obres que compongué.
Bibliografia
Complement bibliogràfic
- Rodoreda, Josep: Clavé y su obra, Imp. y Lit. de José Cunill Sala, Barcelona 1897
- Mestres i Oñós, Apel.les; Rodoreda i Santigós, Josep: Cansons ilustradas, I.López, Barcelona 1880