Inicià els estudis musicals a Bocairent, amb Francesc Miralles. Després, per tal de perfeccionar-se, anà a València, on fou deixeble de Just Fuster, Pasqual Pérez i Josep Piquezar. En acabar la seva formació es traslladà a Madrid, on està documentat com a director d’alguns dels teatres lírics de la ciutat. El 1880, de retorn a València, emprengué una important tasca en l’organització d’orquestres. Dirigí la Societat de Concerts Artisticomusical, una destacada orquestra valenciana constituïda per uns seixanta-quatre instrumentistes que es dedicava preferentment a la música teatral. Aquesta agrupació s’organitzà gràcies a l’impuls de Valls, i fou coneguda a l’inici com a Orquestra Valls. Poc després del 1890 creà l’Orquestra de la Societat de Concerts de València, una de les dues primeres orquestres simfòniques estables activa a la ciutat. A la seva mort, l’activitat simfònica a València experimentà una gran davallada. Compongué algunes sarsueles, que no gaudiren de gaire difusió, entre les quals cal esmentar El favorito i Entre bobos anda el juego.